Barberà dóna suport al Banc d'ADN per identificar restes de les víctimes de la Guerra Civil

26/04/2016 - 14:00

El 30 de març de 2016, el Ple de l'Ajuntament va aprovar una moció en suport al Banc d'ADN per a la identificació de les persones desaparegudes.

Només a Catalunya, més de 4.600 famílies busquen algun parent desaparegut. Avui, 75 anys després, encara esperen que s'exhumin els centenars de fosses comunes que queden per obrir, tant de la Guerra Civil com de la dictadura posterior.  Les persones que busquen restes d'algun familiar desaparegut tenen, ara, aquest recurs que els pot facilitar localitzar-les.

 

L'ADN conté la informació genètica de tots els éssers vius i, per això, també pot ser una eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. El Banc d'ADN és una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra civil espanyola. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s'obrin fosses i es facin exhumacions de cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable. Les persones interessades ara tenen l'oportunitat de participar-hi.

El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacions de fosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el testimoni genètic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l'ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts.

El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona van assumir el repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del món que han patit conflictes similars.

El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l'ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciativa es va forçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d'ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria.

A la nostra ciutat, Barberà del Vallès es va aprovar una moció en suport a la iniciativa, al passat Ple Municipal del mes de març. La proposta, presentada pel Grup Municipal d'ERC va ser exposada pel portaveu, Pere Pubill i Linares.

El regidor va explica que actualment "a Catalunya hi ha més de 344 fosses localitzades i només se n'han obert en total 3" i que "més de 4.600 famílies que han donat d'alta al seu familiar al Cens de Persones Desaparegudes de la Generalitat tot i que aquestes xifres es podrien duplicar atès que es calcula que més de la meitat de famílies no s'han donat d'alta encara".

Amb la moció es vol mostrar el suport institucional de l'Ajuntament a la iniciativa del Banc d'ADN de la Universitat de Barcelona per a la identificació de totes aquelles persones desaparegudes durant  la Guerra Civil, així com a altres iniciatives que s'endeguin a Catalunya amb aquest mateix objectiu.

Per aquest motiu, l'Ajuntament difondrà el projecte del Banc d'ADN organitzant conferències informatives, realitzant formacions a personal treballador perquè puguin informar sobre aquest tipus d'iniciatives , així com enviant informacions a les entitats de tot el municipi perquè puguin divulgar i fomentar la memòria històrica del nostre país.

Aquesta moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, PCPB, JxB, ERC i RB, i amb els vots en contra del PP.

 

A continuació pots escoltar l'entrevista al tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, Pere Pubill i Linaris i a l'impulsor del Banc d'ADN, Roger Heredia Jornet.