Edat Mitjana

Esglèsia «La Romànica»Castell de Barberà

L'any 1005, el testament del vescomte Guitard, parent de Borrell II, que parla del castell de Barberà, divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la Basílica barcelonesa de Sant Miquel Arcàngel.

Com la resta de fortaleses del país, el castell pertanyia al comte de Barcelona; la propietat del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, per últim, el 1599 Felip III la va cedir com a favor als Galceran de Pinós. El 1702, Felip V va nomenar Galceran de Pinós primer marquès de Barberà.

Edat Moderna

Barberà era un lloc de pas, situat al camí reial de Barcelona. El 1619 ja s'havia construït un casalot molt gran, amb capacitat per a molts hostes i tot tipus de serveis: L'HOSTAL NOU.

El 1750 es van construir en una sola part del camí reial casetes en filera que apareixen documentades amb el nom de l'Hostal Nou i les casetes el 1782 i com l'Hostal Nou i el carrer el 1976.

El segon nucli urbà, Can Gorgs-Eixample, entorn de l'estació de ferrocarril, es va convertir en lloc d'estiueig, igual que altres poblacions veïnes.

Durant els segles XVII, XVIII i XIX, Barberà va ser molt sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a les tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Independència, etc.).

En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i dels molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona.

Edat Contemporània

El segle XIX va començar amb l'abolició per part de les Corts de Cadis primer (1811) i de Ferran VII després (1822) de tot tipus de senyoratges, que van ser incorporats a l'Estat i que eren governats directament per les seves lleis generals.

A mitjan segle XIX, a més a més de la carretera nacional, també la línia del ferrocarril a Sabadell travessava Barberà.

La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants per treballar a les terres, als molins de paper o a la indústria sabadellenca incipient.

El 1970 va començar a edificar-se l'últim polígon industrial entorn del castell, el qual va proporcionar nous llocs de treball. L'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Barberà.

Barberà, Avui

Actualment, Barberà del Vallès és una ciutat de més de 32.000 habitants en la qual conflueixen, al mateix temps, la modernitat del nucli urbà, el desenvolupament de les noves tecnologies aplicades a la indústria i els serveis i les arrels culturals i socials de la seva història.

És una de les principals ciutats de la comarca en l'àmbit indústrial, amb una clara divisió urbanística entre la zona residencial i la industrial que respecta i té cura del medi ambient i la natura que l'envolta.

La població de la ciutat, que majoritàriament és fruit de la immigració dels anys setanta, forma part d'aquesta ciutat, que assimila la cultura autòctona de Catalunya i fomenta l'associacionisme cultural i folklòric.

Referent a l'esport, es reuneixen condicions òptimes per la pràctica de l'esport.
El 1985, Barberà va commemorar el seu mil·lenari, que va coincidir amb la inauguració de la plaça de la Vila.

Barberà del Vallès és la seva història i la seva gent, solidària i tolerant, que ha construït una ciutat que mira cap a un futur pròsper i ple d'esperança sense oblidar el passat.