Entorn empresarial
Història
Barberà del Vallès sempre ha estat una localitat amb una gran activitat industrial, per raó, entre d’altres, de la seva privilegiada ubicació: a mitjans del segle XIX, a més a més de la carretera nacional, la línia del ferrocarril a Sabadell ja travessava Barberà del Vallès.
Als anys 60 s’aproven els plans parcials que donen lloc als polígons A, B i C (actualment Ronda Santa Maria), i als 70 es construeixen els polígons de Santiga-Provasa i Can Salvatella-Torre Mateu.
Durant els anys 80 la recessió econòmica obliga a fer una reconversió del teixit industrial del municipi, produint-se una terciarització de l’economia.
El 1990, dins de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, es crea l’empresa municipal Actividades Integradas SA (AISA), amb l’objectiu d’elaborar plans concrets d’actuació per al desenvolupament i la promoció econòmica de la ciutat.
Posteriorment a l’any 1998 aquesta tasca de promoció econòmica del territori s’estructura en dues entitats:
Actualment, i fruit d’aquest procés de terciarització, Barberà del Vallès té una economia equilibrada i diversificada, amb una estructura industrial més desenvolupada de la mitjana catalana.
Polígons actuals
Ubicació estratègica dels polígons
L’àrea industrial de Barberà del Vallès està en ple centre industrial del Vallès, i a un pas de Barcelona i en l’encreuament de les principals autopistes, l'AP-7 i la C-58, que li donen una localització privilegiada per desenvolupar un paper important com a plataforma econòmica i de negocis per a Catalunya. Es troba en un important nus de comunicacions ja que limita amb els municipis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia del Vallès.
Barberà del Vallès sempre ha estat una localitat amb una gran activitat industrial, per raó, entre d’altres, de la seva privilegiada ubicació: a mitjans del segle XIX, a més a més de la carretera nacional, la línia del ferrocarril a Sabadell ja travessava Barberà del Vallès.
Als anys 60 s’aproven els plans parcials que donen lloc als polígons A, B i C (actualment Ronda Santa Maria), i als 70 es construeixen els polígons de Santiga-Provasa i Can Salvatella-Torre Mateu.
Durant els anys 80 la recessió econòmica obliga a fer una reconversió del teixit industrial del municipi, produint-se una terciarització de l’economia.
El 1990, dins de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, es crea l’empresa municipal Actividades Integradas SA (AISA), amb l’objectiu d’elaborar plans concrets d’actuació per al desenvolupament i la promoció econòmica de la ciutat.
Posteriorment a l’any 1998 aquesta tasca de promoció econòmica del territori s’estructura en dues entitats:
- AISA: dinamització empresarial (serveis a les empreses).
- Fundació Barberà Promoció: foment i qualitat de l’ocupació (serveis a les persones).
Actualment, i fruit d’aquest procés de terciarització, Barberà del Vallès té una economia equilibrada i diversificada, amb una estructura industrial més desenvolupada de la mitjana catalana.
Polígons actuals
| Polígons | Superfície | Tipus d'activitat |
| Ronda Santa Maria | 1.141.117 m2 | Industrial, serveis i comerços |
| Santiga | 1.428.800 m2 | Industrial |
| Can Salvatella | 1.477.900 m2 | Industrial |
| Baricentro | 468.559 m2 | Serveis, hostaleria i comerços |
Ubicació estratègica dels polígons
L’àrea industrial de Barberà del Vallès està en ple centre industrial del Vallès, i a un pas de Barcelona i en l’encreuament de les principals autopistes, l'AP-7 i la C-58, que li donen una localització privilegiada per desenvolupar un paper important com a plataforma econòmica i de negocis per a Catalunya. Es troba en un important nus de comunicacions ja que limita amb els municipis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia del Vallès.
Arxius relacionats
-
Catàleg dels polígons industrials. Entorn empresarial de Barberà del Vallès
(2008)
http://www.bdv.cat/aisa/apartats/index.php?apartat=957L’objectiu d’aquest catàleg és convertir-se en una eina de promoció, mitjançant la qual es faci difusió del valor afegit que tenen aquests polígons, es posi l’accent en les infraestructures i els serveis i, també, en les empreses mateixes que hi són presents i que són els autèntics motors del creixement del municipi, així com dels polígons en què estan instal·lats.
RSS