Reglament Orgànic Municipal

SUMARI

REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL DE BARBERÀ DEL VALLÈS

 

TÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS (Sumari)

Art. 1 - Fonamentació jurídica

1. L’Ajuntament de Barberà del Vallès es dota del present Reglament orgànic municipal, en ús de les atribucions que li reconeixen l’article 4.1. a) de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 8.1 a) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

2. Aquest Reglament orgànic té per objecte la regulació del règim organitzatiu i de funcionament dels òrgans municipals, l’articulació dels drets i deures dels membres d’aquesta corporació i dels drets d’informació i participació ciutadana dels veïns i entitats d’aquest municipi.

3. L’àmbit territorial d’aplicació del Reglament és el terme municipal de Barberà del Vallès, conforme a l’article 1 del Reglament de Demarcació Territorial i Població dels ens locals, aprovat pel Decret 140/1988, de 24 de maig.

Art. 2 – Què és el municipi. Potestats

1. L’Ajuntament de Barberà del Vallès té el caràcter d’entitat bàsica de l’organització territorial de l’Estat, amb personalitat jurídica plena i plena capacitat, que constitueix un canal immediat de participació ciutadana en els assumptes públics, i que institucionalitza i gestiona amb autonomia els interessos propis de la col·lectivitat.

2. En qualitat d'Administració pública de caràcter territorial, i en l'àmbit de les seves competències, correspon a l’Ajuntament de Barberà del Vallès:

a) Les potestats reglamentària i d'autoorganització.

b) Les potestats tributària i financera.

c) Les potestats de programació i planificació.

d) Les potestats expropiatòria i d'investigació, atermenament i recuperació d'ofici dels seus béns.

e) La presumpció de legitimitat i l'executabilitat dels seus actes i acords, sotmesos, això no obstant, al control de legalitat per part dels tribunals.

f) Les potestats d'execució forçosa i sancionadora.

g) La potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords.

h) La inembargabilitat dels seus béns i drets en els termes previstos per les lleis, i les prelacions i preferències i altres prerrogatives reconegudes a la Hisenda pública per als crèdits, sense perjudici de les que corresponen a les hisendes de l'Estat o de la Generalitat de Catalunya.

Art. 3 - Interpretació del Reglament

1. La facultat d’interpretar aquest Reglament correspon, en últim extrem, al Ple Municipal, que ho farà amb atenció als criteris d’interpretació gramatical i també d’acord amb els objectius que es persegueixen en redactar els preceptes controvertits.

2. Com a aclariment a allò previst en el Reglament, la corporació podrà aprovar normes i manuals de procediment, i recollir-ne les disposicions vigents en cada matèria.

3. Aquest Reglament constitueix la font normativa bàsica d’organització d'aquest Ajuntament que, junt amb les disposicions que preveuen la legislació bàsica estatal i la Llei municipal i de règim local de Catalunya, conformaran la regulació de l’organització municipal. Seran supletòries d’aquest Reglament les disposicions reglamentàries que dictin la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat en matèria d’organització municipal, en tot allò que no s’oposi a la lletra o a l’esperit d’aquesta regulació.

En conseqüència, a més d’allò que preveu aquest Reglament, s’hauran d’aplicar les disposicions legals reguladores de la matèria, conforme al principi de jerarquia normativa.

Art. 4 - Principis de l’actuació administrativa

1. L'Ajuntament de Barberà del Vallès serveix amb objectivitat els interessos públics que li estan encomanats i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret, segons preceptua l'article 103.1 de la Constitució Espanyola.

2. Aquesta corporació ajustarà les seves relacions amb les altres administracions públiques d'acord amb els deures recíprocs d'informació, col·laboració, coordinació i respecte en els àmbits de competència respectius. Aquests principis, informadors de l'actuació municipal, no incidiran en cap cas en l'autonomia local reconeguda per la Constitució.

Art. 5 - La utilització de la llengua catalana a l’Ajuntament

1. D’acord amb allò que s’estableix a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, la llengua pròpia d’aquest Ajuntament és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal s’ha de redactar en aquesta llengua. L’Ajuntament de Barberà del Vallès es dotarà d’un Reglament d’ús de la llengua catalana.

2. El que disposa l’apartat anterior no perjudica de cap manera el dret de tots els ciutadans de relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana, i d’obtenir les certificacions o d’altra documentació municipal en aquesta llengua, si així ho demanen.

TÍTOL PRIMER: DELS ÒRGANS DE GOVERN

CAPÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS (Sumari)

Secció primera.- Constitució de l’Ajuntament. Duració i final del mandat.

Art.6 - Constitució de l’Ajuntament

1. L’Ajuntament es constitueix en sessió pública el vintè dia natural posterior a la celebració de les eleccions, llevat que s’hagués presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels regidors electes. En aquest cas es constitueix el quarantè dia posterior a les eleccions.

2. Amb aquest motiu es constitueix una mesa d’edat, integrada per l’elegit de més edat i el de menys edat que siguin presents a l’acte, i actua de secretari el que ho sigui de la corporació.

3. La mesa ha de comprovar les credencials presentades o les acreditacions de la identitat dels electes, d’acord amb les certificacions que la Junta Electoral de la zona hagués tramès a l’Ajuntament.

4. Una vegada realitzat el procés anterior, la mesa declara constituïda la corporació si hi concorre la majoria absoluta dels regidors electes. En cas contrari es farà la sessió dos dies naturals més tard, i quedarà constituïda la corporació, sigui quin sigui el nombre de regidors presents. Si per qualsevol circumstància no es pogués constituir la corporació, es constituirà una comissió gestora en els termes que preveu la legislació electoral general.

Art. 7 - Nomenament de l’alcalde o alcaldessa

1. D’acord amb allò que disposa la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en la mateixa sessió de constitució de l’Ajuntament s’ha d’elegir l’alcalde o l’alcaldessa, d’acord amb el procediment següent:

a) Poden ser candidats tots els regidors i regidores que encapçalin les seves llistes.

b) Si algun dels candidats obté la majoria absoluta dels vots dels regidors, es proclama elegit.

c) Si cap dels candidats obté aquesta majoria, és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots populars en el municipi corresponent. En cas d’empat, s’ha de resoldre per sorteig.

2. La votació ha de ser secreta.

3. Qui resulti proclamat alcalde, abans de començar l’exercici de les seves funcions, ha de prendre possessió i jurar o prometre el càrrec, d’acord amb la fórmula general establerta per a la presa de possessió de càrrecs públics. Si no estigués present en la sessió de constitució, serà requerit per prendre’n possessió en el termini de quaranta-vuit hores, igualment davant del Ple corporatiu, amb l’advertiment que, en cas de no fer-ho sense causa justificada, s’actuarà d’acord amb allò que disposa la legislació electoral en els casos de vacant a l’Alcaldia.

Art. 8 - Ple d’organització i distribució de funcions

Dins dels trenta dies següents al de la sessió constitutiva, l’alcalde ha de convocar la sessió o les sessions extraordinàries del Ple de la corporació que calgui, a fi de dictar resolucions sobre els punts següents:

a) Periodicitat de sessions del Ple.

b) Creació i composició de les comissions informatives permanents.

c) Nomenaments de representants de la corporació en òrgans col·legiats, que siguin competència del Ple.

d) Coneixement de les resolucions de l’alcalde en matèria de nomenaments de tinents d’alcalde, membres de la Junta de Govern Local i presidents de les comissions informatives, així com de les delegacions que l’Alcaldia consideri oportunes de conferir.

Art. 9 - Duració i finalització del mandat

1. El mandat dels membres de l’Ajuntament és de quatre anys, comptats a partir de la data de celebració de les eleccions.

2. Una vegada acabat llur mandat, els membres de les corporacions cessants continuaran les funcions solament per a l’administració ordinària fins a la presa de possessió de llurs successors. En cap cas poden prendre acords per als quals calgui legalment una majoria qualificada.

3. El tercer dia anterior a l’assenyalat per la legislació electoral per a la sessió constitutiva dels ajuntaments, els regidors cessants, tant del Ple com de la Junta de Govern Local, es reuniran en una sessió convocada a l’únic efecte d’aprovar l’acta de l’última sessió que s’hagi fet.

Secció segona.- Òrgans del govern municipal

Art. 10- Els òrgans de govern municipal

1. Els òrgans de govern municipal d‘aquest Ajuntament són: l’Alcalde, la Junta de Govern Local, i el Ple Municipal, els i les tinents d’alcalde i regidors delegats i regidores delegades, en els termes establerts en la legislació.

2. Igualment, en aquest Ajuntament existiran els òrgans següents: les comissions informatives, la Comissió Especial de Comptes, els grups municipals, els i les portaveus i la Junta de Portaveus i els regidors i regidores municipals, en els termes que s’estableixen en aquest Reglament.

3. Finalment, hi ha d’haver aquells òrgans de gestió o de govern que l’Ajuntament pugui crear en exercici del dret d’autonomia organitzativa que li reconeix la Constitució Espanyola, la Llei de bases del règim local i la Llei municipal i de règim local de Catalunya, ja siguin íntegrament municipals o mixtos amb la participació d’altres institucions, organitzacions socials i la ciutadania de Barberà del Vallès.

CAPÍTOL II: ÒRGANS DE GOVERN (Sumari)

Secció primera.- El Ple Municipal

Art. 11 - Normativa general

La composició, atribucions i funcionament del Ple s’ha d’atenir a allò que s’estableix en les disposicions vigents i en els següents articles.

Art. 12 - Convocatòria ordinària i ordre del dia

L’Ajuntament Ple es reuneix a convocatòria de l’alcalde o alcaldessa. Juntament amb la convocatòria, es tramet a tots els regidors i regidores l’ordre del dia, que ha de ser elaborat també per l’alcalde o alcaldessa, tenint en compte tant les propostes provinents de les comissions informatives o les dels òrgans de govern i administratius de l’Ajuntament, com les provinents dels regidors i regidores, ciutadans i ciutadanes amb 200 signatures que ho avalin, o entitats ciutadanes, en els termes que s’esmentaran més endavant.

Els temes inclosos en l’ordre del dia els ha d’haver dictaminat prèviament la corresponent comissió informativa. En cas contrari, han de seguir el procediment d’urgència.

Art.13 - Periodicitat de les sessions

1. Les sessions ordinàries del Ple Municipal s’han de convocar amb una periodicitat mensual, en les dates que assenyali l’Ajuntament en constituir-se. Com a regla general, si el dia esmentat fos festiu, la sessió se celebraria el dia feiner següent o es traslladaria a la setmana següent.

2. Tanmateix, l’alcalde o alcaldessa, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, pot deixar de convocar sessions ordinàries durant els terminis de temps que coincideixin amb els períodes de vacances de la majoria de regidors i regidores.

Art. 14 - Els precs i les preguntes al Ple

1. S’entén per prec la formulació d’una proposta d’actuació adreçada a algun dels òrgans de govern municipals. Els precs formulats en el si del Ple poden ser debatuts però no votats. Poden plantejar precs tots els regidors o regidores, o els grups municipals a través del seu portaveu, tant verbalment com per escrit, i es debatran a la pròxima sessió, sense perjudici que es puguin debatre en la mateixa sessió en que es formulen, si és possible, o si els òrgans de govern a qui s’adrecen poden resoldre el prec, en el període entre ambdues sessions plenàries.

2. S’entén com a pregunta qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern en el si del Ple. Pot plantejar preguntes qualsevol regidor o regidora municipal, o grup municipal a través del seu portaveu. Les preguntes plantejades oralment en el decurs d’una sessió, es contestaran, ordinàriament, en la sessió següent, sense perjudici que l‘interpel·lat doni resposta immediatament, o, amb l’acceptació de qui ha fet la pregunta, en el període entre sessions plenàries. Les preguntes plantejades per escrit es presentaran a l’alcalde o alcaldessa una vegada conegut l’ordre del dia de la sessió i amb una antelació d’un mínim d’un dia hàbil abans del seu començament. Les preguntes formulades per escrit es contestaran ordinàriament en la sessió o, si se’n motiva el retard, en la següent. En tot cas, es tindrà en compte l’article 70 del present Reglament, en referència als supòsits de restricció de la informació.

3. Els ciutadans i ciutadanes o les entitats ciutadanes també poden plantejar precs o preguntes al Ple. En aquest cas, la formulació ha de ser per escrit, adreçada a l’alcalde o alcaldessa, 48 hores abans que tingui lloc el Ple, que ha de poder no acceptar-les per raó d’improcedència, i, en qualsevol cas, n’ha de donar còpia als portaveus.

Art. 15 - Mocions

1. S’entén per moció la proposta de resolució o acord que es presenta al Ple perquè es voti i s’adopti.

2. Estan facultats per presentar mocions l’alcalde o alcaldessa , la Junta de Govern Local, la Junta de Portaveus, els i les portaveus en nom del Grup Municipal que representen i els Regidors o Regidores no adscrits.

3. Les mocions s’han de presentar per escrit i han de constar necessàriament d’exposició de motius, proposta de resolució i regidor que la defensarà. Les mocions s’han de presentar a l’alcalde o alcaldessa 15 dies abans del Ple ordinari, perquè es puguin debatre a la Junta de Portaveus.

L’alcalde o alcaldessa ha d’incloure les mocions presentades amb els requeriments en l’ordre del dia de la sessió següent ordinària del Ple.

4. Això no obstant, l’Alcaldia pot presentar mocions en qualsevol moment quan es tracti d’un assumpte urgent, si n’informa prèviament a la Junta de Portaveus.

Art. 16 - Publicitat de les sessions

1. Les sessions de l’Ajuntament Ple són públiques, excepte en cas que els assumptes a tractar afectin el dret a l’honor, la intimitat personal o familiar, o la pròpia imatge de les persones, en els termes establerts a l’article 18 de la Constitució Espanyola, en relació amb l‘article 70 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, de bases del règim local.

2. Quan es produeixin els supòsits esmentats en l‘apartat anterior, o qualsevol altre que justifiqui la mesura a criteri de la Junta de Portaveus, l’alcalde, a iniciativa pròpia o a petició de qualsevol regidor o regidora, pot sotmetre al Ple, com a qüestió prèvia, el caràcter secret del debat i votació d’un o més punts de l‘ordre del dia. En cas que el Ple ho estimi favorablement, el tractament dels punts afectats es traslladarà al final de la sessió i, en el moment de tractar el tema, l’alcalde o alcaldessa disposarà l’abandó de la sala per part del públic.

Art. 17 - Procediment per al debat

1. La sessió s’inicia amb la votació de l‘acta de la sessió anterior, que cal llegir prèviament en cas que no s’hagi tramès als regidors i regidores.

2. Els punts de l‘ordre del dia els anuncia l’alcalde o alcaldessa, que ha de donar la paraula al ponent o regidor o regidora a qui correspongui exposar l’assumpte. Finalitzada l’exposició, el president o presidenta atorga la paraula a tots els grups municipals que ho sol·licitin, que l’exerciran a través dels portaveus respectius o regidors i regidores que aquests designin, per ordre invers al nombre de regidors. L’Alcaldia, per raó de l’hora i del tema, pot assenyalar el temps màxim d’intervenció de cada grup.

3. Els grups poden repartir el temps d‘intervenció entre diversos dels seus membres.

4. El president o presidenta pot atorgar un segon torn de dúplica, que tindrà la durada que consideri adient.

5. El ponent pot intervenir sense limitació.

6. El president o presidenta ha de concedir l’ús de la paraula quan li sigui demanada per al·lusions. En aquest cas, l’alcalde o alcaldessa pot decidir sobre l‘existència o no d’al·lusions. La concessió dels torns de rèplica és discrecional per part de l’alcalde o alcaldessa.

Art . 18 - Abstenció dels regidors i regidores afectats

1. Els regidors i regidores han d‘abstenir-se de debatre i votar els assumptes en els quals tinguin un interès directe i personal, o quan es donin les altres circumstàncies que s’esmenten en la legislació administrativa en general, d’acord amb el que s‘estableix en l‘article 76 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

2. Quan es donin els anteriors supòsits, i si el president o presidenta estima que la presència del regidor o regidora afectat pot condicionar el debat i el sentit del vot dels altres regidors i regidores, pot disposar l’abandó de la sala per part del regidor o regidora esmentat.

3.- En cas que l‘afectat per l’assumpte a debatre sigui l’alcalde o alcaldessa, o qui en faci les funcions, ha d’abandonar la sala, i delegar la presidència de la sessió durant el transcurs del punt en un tinent o una tinenta d’Alcalde.

Art. 19 - Mocions d‘urgència

1. Excepcionalment, el Ple ordinari pot tractar i votar propostes de resolució que no constin en l‘ordre del dia, per raó d‘urgència. En aquest cas, és indispensable que el Ple apreciï la urgència de la qüestió per majoria simple.

2. Poden presentar mocions d’urgència els que estan facultats per presentar mocions ordinàries, i ho faran amb les mateixes finalitats, excepte pel que fa a l’antelació.

3. En cas que el Ple no apreciï la urgència de la moció, aquesta restarà sobre la taula, i haurà de ser inclosa necessàriament en la sessió següent.

Art. 20 - Potestats del president o presidenta

L’alcalde o alcaldessa, o el tinent o la tinenta d’Alcalde que el/la substitueixi té, en qualitat de president o presidenta del Ple Municipal, les potestats següents:

a ) Variar l’ordre de tractament dels punts de l’ordre del dia per fer possible la presència del màxim nombre de regidors i regidores en el debat i votació dels punts més rellevants, o per qualsevol altre motiu justificat d’ordre o d’estímul de la participació ciutadana.

b) Requerir o autoritzar la intervenció de personal de la corporació o d‘altres experts assimilables, per tal d‘aclarir extrems tècnics o proporcionar-ne una major informació.

c) Cridar a l‘ordre o retirar l’ús de la paraula als regidors o regidores que s’excedeixin del temps atorgat, es desviïn notòriament de la qüestió en debat o adoptin expressions injurioses o calumnioses en relació a persones i institucions . Així mateix, l’alcalde o alcaldessa pot fer abandonar la sala als regidors o regidores que, malgrat haver estat cridats a l‘ordre, persisteixin en la seva actitud.

d) Cridar a l‘ordre o desallotjar el públic assistent a la sessió quan amb la seva actitud n’impedeixi el desenvolupament normal.

e) Suspendre provisionalment el desenvolupament de la sessió quan es produeixin circumstàncies que així ho aconsellin. En aquest cas, la sessió es reprèn un cop desaparegudes les circumstàncies expressades el mateix dia, o bé és convocada per fer-se de nou en el termini de tres dies. També pot, en decidir la suspensió, assenyalar el dia i l’hora de la continuació, sense necessitat de formular cap nova convocatòria adreçada als regidors o regidores presents.

Art . 21 - Les sessions extraordinàries del Ple

1. L’alcalde o alcaldessa pot convocar sessions extraordinàries del Ple a iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels regidors i regidores, sense que cap regidor o regidora pugui sol·licitar-ne més de tres anualment.

2. En cas que es produeixi la petició d’una sessió extraordinària del Ple Municipal pel nombre de regidors i regidores esmentat en l‘apartat anterior, l’alcalde o alcaldessa ha de convocar la sessió en un termini màxim de 4 dies, sense que aquesta sessió pugui demorar-se més de 15 dies hàbils des que és sol·licitada; no es pot afegir aquest assumpte en l’ordre del dia d’un Ple ordinari o d’un altre Ple extraordinari si no ho autoritzen expressament els sol·licitants de la convocatòria. En l‘ordre del dia s’inclouran els punts sol·licitats, sense perjudici que se n’hi afegeixin d‘altres.

3. La sol·licitud de celebració d’un Ple extraordinari ha de fer-se a l’Alcaldia, per escrit signat pels regidors i regidores que ho demanin, i especificant clarament els punts de l‘ordre del dia el tractament dels quals es demana. Així mateix, s‘ha d’adjuntar la documentació adient per il·lustrar els membres del Ple sobre els punts sol·licitats, i, en cas que sigui necessari, les mocions en els termes esmentats per a les sessions ordinàries.

4. A les sessions extraordinàries del Ple Municipal no es tracten precs i preguntes, ni s’admeten mocions d’urgència.

Art . 22 - Els informes preceptius i la seva sol·licitud

1. Sobre els expedients que s’hagin de resoldre en sessió n’ha d’haver informat el funcionari o funcionària corresponent i pel secretari o secretària o interventor o interventora de la corporació, quan els informes respectius siguin preceptius segons la legislació vigent.

2. Tenen la prerrogativa de demanar informe al secretari o secretària general o a l’interventor o interventora de la corporació, l’alcalde o alcaldessa o els seus delegats o delegades, els grups municipals i els regidors o regidores independents. La sol·licitud de l’informe ha de fer-se amb tres dies hàbils d’antelació a la data en què s’hagi de prendre, sense perjudici de l’emissió oral dels informes que es sol·licitin en el transcurs de la sessió pels òrgans autoritzats.

3. Els informes preceptius o els que es sol·licitin, han de contenir una referència als fonaments de fet i de dret i han de mencionar tots els extrems que es relacionin amb l’assumpte consultat. Tanmateix, i en el cas que els informes siguin desfavorables a la proposta o moció, s’esmentaran, si és el cas, les vies per les quals es pot accedir legítimament al mateix resultat o a un de semblant.

4. El fet que els informes siguin desfavorables a les mocions o propostes dels grups municipals, no ha de ser obstacle perquè la corporació prengui les resolucions que consideri adients. La manca d’informes no preceptius no ha de ser motiu d’ajornament necessari de la decisió municipal.

Secció segona.- L’alcalde o alcaldessa

Art. 23 - L’alcalde o alcaldessa

1. L’alcalde o alcaldessa és el president o presidenta de l’Ajuntament, el o la representant de la ciutat i el o la cap de govern municipal.

2. En qualitat de president o presidenta de l’Ajuntament, correspon a l’alcalde o alcaldessa presidir tots els òrgans municipals de caràcter col·legiat.

3. Com a representant de la ciutat és atribució i responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa representar i defensar els interessos de la ciutat.

4. En qualitat de cap del govern municipal, correspon a l’alcalde o alcaldessa la direcció i administració dels afers municipals, i ha de respondre d’aquest deure, bé de forma directa, bé de forma solidària amb els seus delegats, davant del Ple Municipal i davant dels ciutadans i ciutadanes.

Art. 24 - Els bans de l’Alcaldia

L’alcalde o alcaldessa pot fer públiques les seves decisions o recomanacions a la població mitjançant els bans, que es col·locaran en els espais habilitats per a la informació pública de la ciutat i al tauler d’anuncis de la corporació. Quan la seva importància o naturalesa ho aconsellin, l’alcalde o alcaldessa consultarà prèviament la Junta de Portaveus.

Art. 25 - La moció de censura de l’alcalde o alcaldessa

La moció de censura de l’alcalde o alcaldessa ha de subjectar-se al que preveu l’article 197 de la Llei electoral, i a les disposicions que la desenvolupin o complementin.

Secció tercera.- La Junta de Govern Local

Art. 26 - Normes generals

La Junta de Govern Local, designada per l’alcalde o alcaldessa, ha de tenir la composició i atribucions assenyalades en les lleis, així com les que li siguin delegades per l’alcalde o alcaldessa i el Ple.

Art. 27 - Naturalesa de les resolucions de la Junta de Govern Local

En exercici de l’atribució d‘assistir l’alcalde o alcaldessa, la Junta de Govern Local pot emetre informes i atorgar el vistiplau o el rebuig a totes les resolucions que li sotmeti l’alcalde. L’atorgament del vistiplau de la Junta de Govern Local a una resolució de l’Alcaldia comporta la corresponsabilització política de la Junta de Govern Local davant del Ple Municipal.

Art. 28 - Sessions deliberants i sessions resolutives

1. Són sessions deliberants les que es convoquen només a l’efecte de debatre un o diversos temes, sense que es pugui prendre cap resolució de valor jurídic.

2. Són sessions resolutives les que es convoquen als efectes tant de debatre com de resoldre els punts de l’ordre del dia i els que es considerin urgents. Si no es diu una altra cosa en la convocatòria, les sessions seran resolutives.

3. Quan a les sessions calgui adoptar acords o tractar d’assumptes de qualsevol classe que requereixin la constància en acta per qualsevol motiu, serà necessària la presència del secretari o secretària de la corporació en el moment d’adoptar-los.

Secció quarta.- Els tinents o les tinentes d’alcalde i els regidors delegats o regidores delegades

Art. 29 - Nomenament i cessament dels tinents o les tinentes d’alcalde

1. L’alcalde o alcaldessa nomenarà, d’entre els membres de la Junta de Govern Local, els tinents i les tinentes d’alcalde que consideri adients, i n’ha de determinar l’ordre als efectes de la prelació en la seva substitució. El nomenament de tinents i tinentes d’alcalde ha de ser comunicat al Ple Municipal en la primera sessió ordinària, perquè en tingui coneixement.

2. El nomenament d’un regidor o regidora com a tinent o tinenta d’alcalde requereix, per ser eficaç, la seva acceptació. El nomenament s‘entén acceptat tàcitament si en el termini de tres dies hàbils comptats des de la notificació del nomenament, el regidor o regidora no presenta a l’Alcaldia la seva renúncia expressa.

3. Es perd la condició de tinent o tinenta d’alcalde per renúncia expressa, per cessament disposat per l’Alcaldia o per pèrdua de la condició de regidor o regidora o de membre de la Junta de Govern Local. Els dos primers motius de cessament han de formular-se per escrit.

Art. 30 - Atribució i revocació de les competències delegades

1. L’alcalde pot delegar en els regidors i regidores municipals l‘exercici d’aquelles atribucions pròpies que no s’esmenten com a indelegables a la Llei 7/85, de 2 d’abril, de bases del règim local.

2. L’acord de delegació ha de formular-se per decret de l’Alcaldia i ha de contenir l’àmbit dels assumptes que preveu la delegació i les potestats que es deleguin, així com les condicions específiques de l‘exercici de la facultat delegada, si és que són diferents de les condicions generals establertes en aquest Reglament.

3. La delegació d’atribucions de l’Alcaldia requereix, per ésser eficaç, l’acceptació per part del regidor delegat o regidora delegada. La delegació s‘entén acceptada tàcitament si en el termini de tres dies hàbils comptats des de la notificació de la resolució, el regidor o regidora no presenta a l’Alcaldia una renúncia expressa.

4. Es perd la condició de regidora delegada o regidor delegat i, consegüentment, l’eficàcia de la delegació, pels motius següents: per renúncia expressa, per revocament disposat per l’alcalde o alcaldessa, o per pèrdua de la condició de regidor o regidora o la de membre de la Junta de Govern Local, en els casos de les delegacions genèriques. Les dues primeres causes de cessament de la delegació ha de formular-se per escrit.

5. Tant les delegacions com el cessament els ha de comunicar l’alcalde o alcaldessa al Ple Municipal en la primera sessió ordinària, perquè en tingui coneixement.

Art. 31 - Les delegacions per a comeses específiques

1. L’alcalde o alcaldessa pot fer delegacions per a comeses específiques a qualsevol regidor o regidora municipal.

2. Les delegacions per a comeses especifiques poden abastar l‘exercici de les competències corresponents a un projecte determinat. En aquest cas, l‘eficàcia de la delegació queda limitada al temps de gestió o execució del projecte. Aquest tipus de delegacions per a comeses específiques poden contenir totes les potestats delegables de l’alcalde o alcaldessa, fins i tot l‘atribució d’emetre actes administratius que afectin tercers.

3. Tanmateix, l’alcalde o alcaldessa pot fer delegacions de comeses específiques per a la gestió de determinats tipus d’assumptes, sense limitació temporal. En aquest cas, les facultats delegades abastaran la direcció interna i la gestió dels assumptes corresponents. De cap manera aquestes delegacions poden contenir la facultat d’emetre actes administratius que afectin tercers, facultat que es reserva a l’alcalde o alcaldessa o al regidor o regidora amb delegació genèrica sobre l‘àrea corresponent.

Art. 32 - Les delegacions genèriques

1. L’alcalde o alcaldessa pot delegar de forma genèrica les seves atribucions als membres de la Junta de Govern Local, sense més limitacions que les establertes a la Llei 7/85, de 2 d’abril, de bases del règim local, pel que fa a la relació de facultats indelegables.

2. Les delegacions genèriques es refereixen a una o diverses àrees o matèries determinades, i poden abastar tant la facultat de dirigir els serveis corresponents, com la de gestionar en general i, àdhuc, la d’emetre llicències o d‘altres actes administratius que afectin tercers.

3. L’alcalde o alcaldessa pot fer delegacions genèriques sobre àrees determinades als regidors i regidores membres de la Junta de Govern Local i, alhora, delegacions específiques a d’altres regidors o regidores per a la direcció o gestió d’assumptes determinats inclosos en les àrees esmentades. En aquest cas, el regidor o regidora amb delegació genèrica té la facultat de supervisar l’actuació dels regidors i regidores amb delegacions per a comeses específiques de la seva àrea.

Art. 33 - La responsabilitat dels regidors delegats i regidores delegades

1. Els regidors delegats i regidores delegades responen políticament per ells o elles, o de forma solidària amb l’alcalde o alcaldessa, de l‘exercici de les facultats delegades davant del Ple Municipal.

2. Els regidors delegats i regidores delegades han de comparèixer i donar compte de la seva gestió quan siguin requerits o requerides pel Ple Municipal o per la Comissió Informativa corresponent.

CAPÍTOL III: RÈGIM GENERAL DE L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES DELEGADES (Sumari)

Art. 34 - Facultats de tutela

Si no es disposa cap altra cosa, l’òrgan delegant conserva les facultats de tutela següents en relació amb la competència delegada:

a) La prerrogativa de rebre informació detallada de la gestió de la competència delegada i dels actes o disposicions emesos en virtut de la delegació.

b) La prerrogativa d’ésser informat prèviament de la presa de les decisions de transcendència.

Tanmateix, l’òrgan delegat pot reservar-se la facultat de resoldre els recursos que es puguin presentar en relació amb les resolucions emeses en l’àmbit de la competència delegada.

Art. 35 - Àmbit temporal de les delegacions

Les competències s’entenen delegades per termini indefinit, llevat del cas que l’acord de delegació estableixi expressament una altra cosa o que la temporalitat de la delegació es derivi de la pròpia naturalesa de la competència delegada.

TÍTOL SEGON: DELS ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ, ASSESSORAMENT I CONTROL

CAPÍTOL I: LES COMISSIONS INFORMATIVES (Sumari)

Art. 36 - Objecte de les comissions informatives

És funció de les comissions informatives examinar i debatre els assumptes que els encarregui el Ple Municipal, i proporcionar als grups municipals la informació pormenoritzada dels assumptes esmentats. L’objecte final de les comissions informatives és afavorir tant com sigui possible la síntesi de les postures dels diversos grups.

Art. 37 - Nombre i especialitat de les comissions informatives

El nombre i especialitat de les comissions informatives és determinat per acord del Ple ordinari. Així mateix, és objecte d’acord ordinari la determinació del nombre de membres de cadascuna de les comissions informatives.

Art. 38 - comissions informatives de caràcter específic

1. Al marge de les comissions informatives de caràcter estable que s’esmenten en l‘article anterior i de la Comissió Especial de Comptes, el Ple pot crear comissions informatives per a temes específics, de caràcter temporal, l’objectiu de les quals és obtenir la informació sobre un tema i emetre el corresponent dictamen, que s’ha de sotmetre al Ple.

2. El procediment per a la creació i designació dels membres és el que s‘estableix en aquesta secció per a les comissions informatives generals, amb l’única especialitat que s’han de dissoldre automàticament quan el Ple n’emeti el dictamen.

Art. 39 - Funcions de les comissions informatives

1. És funció de les comissions informatives tractar tots els assumptes corresponents a les matèries que els hagin estat assignades i informar-ne, abans de ser tractades pel Ple Municipal. El Ple Municipal no pot tractar ni acordar cap resolució que no hagi estat dictaminada per la Comissió Informativa corresponent, tret del cas que es voti prèviament la urgència de la resolució.

2. Així mateix, serà funció de les comissions informatives tractar els assumptes que, amb caràcter general o de forma puntual, els siguin sotmesos per l’Alcaldia o la Junta de Govern Local i informar-ne.

Art. 40 - Composició de les comissions informatives

1. La composició de les comissions informatives serà determinada per acord ordinari del Ple, atenent als criteris següents:

a) Tots els grups municipals tenen dret a formar part de les comissions informatives.

b) El Ple determinarà la composició de les comissions. Com a criteri general, es nomenarà un representant i un suplent per a cada grup municipal, excepte en el cas que el mateix grup municipal renunciï a escollir els suplents. El dret de vot l’exercirà en tot cas el representant titular. El vot és ponderat d’acord amb el nombre de Regidors i Regidores del Grup Municipal representat per cada membre de la Comissió Informativa.

c) Els i les portaveus dels diferents grups municipals proposaran a l’alcalde o alcaldessa els noms dels membres de cada comissió informativa que els corresponen, en el termini de deu dies comptats a partir de l’acord que s’esmenta en l‘apartat anterior.

2. Si no hi ha grup mixt, sinó regidors no adscrits i regidores no adscrites, el Ple determinarà a quantes comissions informatives poden pertànyer els esmentats regidors i regidores. En tot cas, cada regidor o regidora independent té dret a formar part almenys d’una comissió informativa. La comissió o les comissions informatives de què forma part cada regidor o regidora independent són escollides pel mateix regidor o regidora, que ha de notificar aquesta decisió a l’alcalde o alcaldessa en el mateix termini esmentat en l‘apartat c) del punt anterior, a efectes del seu nomenament.

3. La modificació del nombre o especialitat de les comissions informatives, així com la variació dels seus components es porta a terme tot seguint el mateix procediment establert per a la seva determinació.

Art. 41 - Presidència de les comissions informatives

1. La presidència de les comissions informatives correspon a l’alcalde o alcaldessa, que pot delegar-la, puntualment o bé de forma general, al corresponent vicepresident o vicepresidenta.

2. L’alcalde o alcaldessa nomena, mitjançant el corresponent decret de l’Alcaldia, un o més vicepresidents o vicepresidentes de cada comissió informativa d’entre els seus membres.

3. El president o presidenta o, en tot cas, els vicepresidents o vicepresidentes de les comissions informatives ostenten totes les atribucions pròpies de la presidència dels òrgans col·legiats i, en especial, la de convocar i aprovar els ordres del dia, la de dirigir els debats, la de suspendre les sessions per raons d’ordre, i la d’executar-ne els acords.

Art. 42 - Normes de funcionament de les comissions informatives

1. Les normes de funcionament de les comissions informatives són les generals establertes per al funcionament dels òrgans col·legiats en la legislació administrativa general i en aquest Reglament, sense perjudici que la mateixa comissió estableixi normes complementàries de funcionament.

2. En qualsevol cas, la iniciativa de convocar les sessions de les comissions informatives correspon al seu president o presidenta o al vicepresident o vicepresidenta si el president o presidenta li ha delegat la facultat; i ho farà per iniciativa pròpia, o per petició d’un mínim d’una cinquena part dels seus membres.

3. Les comissions informatives poden emetre dictàmens o recomanacions sobre els diferents assumptes que els siguin assignats, que sempre s’han d’acordar per majoria simple. De cap manera, però, poden prendre resolucions executives. Tots els membres de la comissió tenen el dret de proposta.

4. Les comissions informatives poden nomenar grups de treball de durada limitada per a la preparació i documentació dels assumptes de la seva competència. Tanmateix, l’alcalde o alcaldessa pot convocar sessions conjuntes de dues o diverses comissions informatives o de grups de treball d’aquestes comissions per tal de tractar assumptes comuns.

5. Quan la Comissió Informativa tracti assumptes de qualsevol classe que per la seva naturalesa hagin de constar en un expedient, el secretari o secretària de la Corporació o funcionari o funcionària en que s’hagi delegat, ha d’aixecar la corresponent acta i expedir-ne els certificats adients.

Art. 43 - Publicitat de les sessions de les comissions informatives

A les sessions de les comissions informatives només poden assistir-hi els seus membres i altres persones, autoritats, personal municipal o experts externs a l’Ajuntament, que hagin estat requerits expressament per la Comissió com a assistència tècnica. Els regidors delegats i regidores delegades assisteixen a les reunions amb veu però sense vot.

CAPÍTOL II: LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES (Sumari)

Art. 44 - Constitució de la Comissió Especial de Comptes

1. Un cop l’any, i abans de l‘u de juny, l’alcalde o alcaldessa o, si és el cas, el vicepresident o vicepresidenta de la Comissió Informativa d’Hisenda quan l’alcalde o alcaldessa l‘hagi delegat, ha de convocar els membres de la Comissió a l’efecte de debatre els comptes generals del pressupost i els comptes de patrimoni, que l’alcalde o alcaldessa o el vicepresident o vicepresidenta ha d’aportar a la primera sessió.

2. Un cop reunits els membres de la Comissió, es constitueixen en Comissió Especial de Comptes, a efectes de debatre‘ls i d’informar-ne.

Art. 45 - Objecte de la Comissió Especial de Comptes

És funció de la Comissió Especial de Comptes analitzar i dictaminar els comptes generals del pressupost, els comptes de patrimoni de l’exercici econòmic tancat, els comptes de valors independents i auxiliars del pressupost, i els comptes d’ens i organismes municipals de gestió autònoma local.

Art. 46 - Composició de la Comissió Especial de Comptes

1. Tots els grups polítics tenen dret a ser presents en la Comissió Especial de Comptes.

2. El nombre de membres de la Comissió, la seva proporció en cadascun dels grups municipals i el nombre de llocs que es reserven per als regidors i regidores no adscrits serà determinat pel Ple Municipal. En el cas que hi hagi un representant per grup municipal, el vot és ponderat d’acord amb el nombre de regidors i regidores del grup municipal representat per cada membre de la Comissió Especial de Comptes.

3. La designació i nomenament dels membres de la Comissió Especial de Comptes es fa amb el mateix procediment i terminis fixats per a les comissions informatives.

Art. 47 - Funcionament de la Comissió Especial de Comptes

1. L’alcalde o alcaldessa o el vicepresident o vicepresidenta de la Comissió Especial de Comptes que hagi delegat, ha de convocar la Comissió Especial de Comptes abans de l‘u de juny de cada any.

2. A la sessió constitutiva, l’alcalde o alcaldessa, o el regidor delegat o regidora delegada de l’Àrea d’Hisenda ha d‘aportar els comptes esmentats en l‘article 65, conjuntament amb la documentació complementària adient. Aquesta documentació queda a disposició dels membres de la Comissió i dels seus assessors autoritzats, per tal de ser analitzada.

3. El president o presidenta de la Comissió convoca les sessions que cregui adients a l’efecte que els membres de la Comissió obtinguin la informació necessària, fer possible la compareixença tant de les autoritats municipals com del personal tècnic municipal i possibilitar un debat suficient envers els comptes.

4. Un cop el president o presidenta consideri suficientment debatuts els comptes, convoca la sessió de resolució, en la qual els diferents grups municipals i regidors i regidores no adscrits poden presentar propostes de dictamen a adoptar per la comissió, que han de ser votades.

5. Els comptes i el dictamen de la Comissió Especial de Comptes s’han d’exposar al públic durant el termini de 15 dies, transcorregut el qual la Comissió dictamina les eventuals reclamacions o observacions i esmena, si escau, l’informe, i eleva les actuacions al Ple per a la seva resolució.

Art. 48 - Potestats de la Comissió Especial de Comptes

La Comissió Especial de Comptes pot, per majoria absoluta dels seus membres, adoptar les resolucions següents, que vinculen els òrgans de govern municipals i els responsables tècnics de l’Ajuntament:

a) Requerir documentació complementària.

b) Requerir la presència de les autoritats i responsables tècnics municipals relacionats amb els comptes que s‘analitzin per tal d’aclarir-ne els extrems foscos. L’alcalde podrà declinar la compareixença si hi envia, però, un delegat seu.

c) Requerir la subsanació de defectes en els comptes tramesos. La Comissió no pot, però, retornar els comptes als serveis corresponents.

Art. 49 - Publicitat de les sessions

S’aplica el mateix règim establert per a les comissions informatives; en tot cas, els diversos grups municipals i regidors o regidores no adscrits tenen dret a portar a les sessions de la Comissió un assessor tècnic de confiança que, en qualsevol cas, només té veu si el president o presidenta ho considera oportú.

Art. 50 - Durada dels treballs de la Comissió

La durada màxima de les tasques de la Comissió no s’ha d’estendre més enllà de trenta dies, comptats des de la data de constitució. Complert aquest termini, el president o presidenta ha de convocar necessàriament una sessió resolutiva on es votin els corresponents dictàmens. Si cap dictamen no obté la majoria, els comptes s’exposen al públic i s’eleven al Ple Municipal amb les posicions dels grups municipals.

Art. 51 - Règim de funcionament subsidiari

Tot allò no previst expressament en aquesta secció, s’atén al que es disposa en la secció primera d’aquest capítol en relació amb les comissions informatives, o amb el règim general de funcionament d’òrgans col·legiats.

CAPÍTOL III: ELS GRUPS MUNICIPALS (Sumari)

Art. 52 - Concepte i composició de grup municipal

1. Els grups Municipals són les entitats que agrupen els regidors i regidores d’una mateixa tendència política a efectes de la seva cohesió en l’actuació municipal.

2. Inicialment, formen part d’un grup municipal els regidors i regidores electes per una mateixa llista electoral, sense perjudici del dret dels regidors i regidores independents. En cap cas un regidor o regidora pot formar part de dos grups alhora.

3. En tot cas, les baixes que es puguin produir en un grup municipal no són efectives fins que no hagin estat comunicades al respectiu portaveu i a l’Alcaldia, que en donarà compte al Ple Municipal. Els regidors i regidores que siguin baixa en un grup municipal passaran a ser regidors no adscrits.

Art. 53 - Denominació, normes de funcionament i càrrecs dels grups municipals

1. Cada grup municipal ha de decidir la seva denominació, nomenar el seu portaveu i, si és el cas, el secretari o secretària o d’altres càrrecs. Així mateix, pot aprovar unes normes de funcionament intern. Tots els anteriors acords s’han de prendre per majoria simple del grup.

2. La denominació dels grups no pot diferir substancialment de la denominació de la llista electoral corresponent. Els casos de conflictes en la denominació dels grups municipals, els resol el Ple Municipal que ha d’aplicar, en últim extrem, la mateixa denominació de la llista electoral.

3. Cap acord dels esmentats en aquest article té efectes en relació amb l’Ajuntament fins a la comunicació a l’alcalde o alcaldessa a efectes de la corresponent presa de raó al registre que s’esmenta en l‘article següent.

Art. 54 - El registre dels grups municipals

1. L’alcalde o alcaldessa ha de portar un registre de grups municipals en què consti la denominació de cada grup, la relació dels seus membres amb expressió de llurs càrrecs i representacions dintre del grup, les normes o regles de funcionament, i la modalitat de tramesa de convocatòries i despatx oficial que triï cada regidor o regidora. En aquest darrer sentit, els regidors i regidores podran triar entre la tramesa domiciliària, la tramesa per mitjans electrònics i la bústia que, a aquests efectes, s’habilitarà a l’Ajuntament per a cada regidor o regidora.

2. Les dades que consten al registre no són públiques, i hi poden accedir exclusivament els membres de la corporació.

Art. 55 - Els i les portaveus dels grups municipals

1. És funció dels i les portaveus municipals representar el seu grup en les qüestions d’ordre i de funcionament del Ple Municipal, així com expressar la posició oficial del grup en els assumptes sotmesos al Ple, sense perjudici que delegui la paraula lliurement a altres membres del grup.

2. El nomenament i cessament del o la portaveu el decideix el mateix grup municipal.

Art. 56 - Dotació econòmica dels grups municipals

En la mesura de les seves possibilitats, l’Ajuntament ha de posar a disposició dels grups municipals els mitjans econòmics necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.
El Ple de la Corporació ho acordarà a aquests efectes.

CAPÍTOL IV: LA JUNTA DE PORTAVEUS (Sumari)

Art. 57 - Composició i atribucions

1. La Junta de Portaveus és l’òrgan municipal constituït, sota la presidència de l’alcalde o alcaldessa, per tots els portaveus dels grups municipals.

2. És funció de la Junta de Portaveus assessorar l’alcalde o alcaldessa en les qüestions d’ordre del Ple Municipal i, en especial, emetre la seva opinió quant a fer sessions plenàries fora de la Casa de la Vila, presentar mocions al Ple o assessorar potestativament l’alcalde o alcaldessa a prendre les decisions extraordinàries a què fa referència l‘apartat 1. m) de l‘article 21 de la Llei 7/85, de 2 de juny, de bases del règim local.

Art. 58 - Règim de funcionament

1. La Junta de Portaveus, per al desenvolupament de les funcions que se li assignin, pot adoptar acords i emetre informes o recomanacions. La presa d‘acords requereix unanimitat; els informes, dictàmens o recomanacions s‘adopten per majoria simple. Els vots discordants i, si és el cas, les raons d’aquests, s’han de fer constar en el mateix text de l‘informe, dictamen o recomanació.

2. La Junta de Portaveus organitza el seu calendari de reunions entre sessions plenàries i els terminis per debatre les mocions i propostes.

3. La Junta de Portaveus s‘entén constituïda amb la presència dels portaveus que representin les tres quartes parts del nombre total de regidors i regidores municipals i la de l‘alcalde o alcaldessa o regidor o regidora que delegui.

TÍTOL TERCER: L’ESTATUT DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

CAPÍTOL I: DELS DRETS I DEURES DELS REGIDORS I REGIDORES MUNICIPALS (Sumari)

Art. 59 - Normes generals

Els drets i deures dels regidors i regidores són els que s’assenyalen en les disposicions vigents.

Art. 60 - Atribucions per a la determinació de les retribucions

1. El Ple Municipal, a proposta de l’alcalde o alcaldessa, determina, d’acord amb el que s‘estableix al pressupost, el nombre de membres de la corporació que poden exercir les seves responsabilitats en règim de dedicació exclusiva i dedicació parcial, així com el volum total dels fons dedicats a aquest efecte i les retribucions individuals que els corresponen en atenció a la responsabilitat de cadascun.

2. És atribució de l’alcalde o alcaldessa, dins de la seva competència de direcció del govern de l’Ajuntament, la determinació dels càrrecs i regidors o regidores amb dret de rebre retribució i d‘ésser donats d‘alta de la Seguretat Social, d’acord amb allò que hagi acordat el Ple Municipal. Les retribucions als diferents regidors i regidores es fonamenten en la seva plena participació en els diferents òrgans municipals. La participació d’un regidor o regidora en qualsevol òrgan municipal, amb caràcter únicament consultiu, no serà retribuïda.

3. El nomenament de qualsevol regidor o regidora per a un càrrec de dedicació exclusiva o parcial ha de ser acceptat expressament pel regidor o regidora, i ha de ser comunicat en la propera sessió ordinària que faci el Ple Municipal.

Art. 61 - Concepte de dedicació exclusiva dels regidors i regidores

El reconeixement de la dedicació exclusiva d’un regidor o regidora suposarà la seva dedicació preferentment a les tasques municipals, sense perjudici d‘altres ocupacions marginals que, en qualsevol cas, no causaran detriment a la seva dedicació a l’Ajuntament. En el cas que les segones dedicacions siguin retribuïdes es requereix que siguin formalment considerades com a compatibles pel Ple Municipal.

Art. 62- Altres dotacions econòmiques

Al marge dels drets econòmics dels regidors i regidores esmentats en aquest capítol, l’Ajuntament pot disposar en el pressupost d‘altres dotacions econòmiques globals destinades a millorar el funcionament dels grups municipals amb la finalitat d’atendre les respectives despeses de funcionament, adquisició de material d’oficina, etc. , excloent-ne, en tot cas, l’aportació o subvenció en metàl·lic.

CAPÍTOL II: INCOMPATIBILITATS I REGISTRE D’INTERESSOS (Sumari)

Art. 63 - Normes generals

Les incompatibilitats dels regidors i regidores són les que es determinen a la legislació vigent.

Art. 64 - La declaració d’interessos

1. La declaració d‘interessos s’ha de fer d’acord amb el format normalitzat pel Ple Municipal, i conté els extrems següents referits a cadascun dels regidors i regidores:

a) Patrimoni immobiliari.

b) Patrimoni mobiliari.

c) Vehicles. Activitats i ocupacions professionals, mercantils o industrials.

d) Treballs per compte d‘altri.

e) Altres fonts d‘ingressos.

f) Altres interessos susceptibles d‘estar en relació amb l‘activitat municipal.

2. En cada apartat s’ha d’esmentar cadascuna de les propietats o fonts d‘ingressos, amb la quantificació del seu valor econòmic.

Art. 65 - Aspectes formals del registre d‘interessos

1. El registre d‘interessos és a cura del secretari o secretària de la corporació, i es porta en llibre foliat i enquadernat, cas en què s‘ha d’utilitzar el paper autoritzat per la Generalitat de Catalunya.

2. El llibre del registre d‘interessos s‘enceta amb una providència del secretari o secretària amb el vistiplau de l’alcalde o alcaldessa. Cadascuna de les declaracions ha de ser signada per l‘interessat i testificada pel secretari o secretària en la seva qualitat de fedatari municipal.

Art. 66 - Publicitat del registre d‘interessos

1. Les dades contingudes en el registre d‘interessos són públiques en els mateixos casos i circumstàncies que ho són les declaracions de l‘impost sobre la renda de les persones físiques i el patrimoni.

2. En qualsevol cas, les declaracions d‘interessos són custodiades pel secretari o secretària sense que ningú les pugui retirar.

CAPÍTOL III: INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS REGIDORS I REGIDORES EN EL GOVERN MUNICIPAL (Sumari)

Art. 67 - Dret general a la informació

1. Tots els regidors i regidores municipals tenen dret a rebre la informació necessària per a l’exercici del seu càrrec i a accedir als expedients administratius, antecedents o altra documentació municipal. Les peticions d’informació es fan per escrit, per mitjans electrònics, o verbalment.

2. Així mateix, és obligació dels òrgans de govern municipal facilitar als regidors i regidores la informació esmentada en l’apartat anterior, i respondre d’aquest deure davant del Ple Municipal, sense perjudici de la capacitat de sancionar de l’alcalde o alcaldessa.

Art. 68 - Informació d’accés directe

Els serveis administratius municipals o els funcionaris i funcionàries corresponents vindran obligats a facilitar la informació sense prèvia autorització en els casos següents:

a) Quan es tracti de l‘accés dels regidors i regidores amb responsabilitats o delegacions a la informació pròpia de les seves responsabilitats.

b) Quan es tracti de l’accés de tots els regidors i regidores municipals a la informació i documentació pròpia dels assumptes que hagin d’ésser tractats pels òrgans col·legiats dels quals són membres, i a les resolucions o acords efectius de tots els òrgans municipals.

c) Quan es tracti de l’accés dels regidors i regidores a la informació o documentació pública de l’Ajuntament, així com als expedients administratius en els quals el regidor o regidora pugui tenir la condició d‘interessat d’acord amb la legislació administrativa.

Art. 69 - Procediment per sol·licitar informació

1. La informació no esmentada en l‘article anterior haurà de demanar-se a l’alcalde o alcaldessa, qui ordenarà al departament administratiu corresponent que faciliti l’accés del regidor o regidora interessat .

2. Llevat dels supòsits esmentats en l‘article 68, en cap cas es pot facilitar als regidors i regidores l’accés directe a la informació, sense la prèvia autorització de l’alcalde o alcaldessa, tinent o tinenta d’alcalde o regidor delegat o regidora delegada corresponent. Aquesta autorització pot ser, però, puntual o de caràcter genèric.

Art. 70 - Casos de denegació de la informació

1. L’alcalde o alcaldessa o el regidor delegat o regidora delegada que rebi la sol·licitud esmentada a l‘article anterior, pot denegar-la en els supòsits següents:

a) Quan el coneixement o difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, a la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge de les persones.

b) Quan es tracti de matèries referents a la seguretat ciutadana o protecció civil, la publicitat de les quals pot esdevenir negativa des de la perspectiva de l’alteració de l’ordre públic o de creació d’estats d’inquietud de la població.

c) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials i de limitació de l’accés a les dades estadístiques.

d) Quan la informació estigui sota secret sumarial.

2. Malgrat això, també en els casos esmentats l’alcalde o alcaldessa podrà facilitar la informació sol·licitada per un regidor o regidora, amb la condició que aquest es comprometi formalment a mantenir-ne la confidencialitat.

Art. 71 - Autorització i consulta de la informació sol·licitada

1. La informació sol·licitada ha d’estar disponible per a la seva consulta en un termini no superior a 30 dies hàbils. Quan la matèria sigui d’especial urgència, que ha de motivar el o la sol·licitant, el termini serà de 10 dies hàbils. Les denegacions d’informació han de ser sempre motivades i per escrit, i en cas que la sol·licitud no sigui contestada abans de 10 dies hàbils, es considerarà autoritzada la informació per silenci administratiu.

2. En termes generals, la informació s’ha de consultar a l’arxiu o a les dependències administratives on es trobi. Això no obstant, es pot retirar la documentació sense abandonar en cap cas les dependències municipals, sota la responsabilitat del funcionari o funcionària que s’encarrega de la seva custòdia, i sempre que el regidor o regidora interessat signi un rebut per la totalitat de l’expedient. En rebre-la, el regidor o regidora ha d’assenyalar el termini en què necessita tenir-la en el seu poder, que com a norma, és el mateix dia i, com a màxim, 5 dies.

3. Els lliuraments de còpies es limiten als casos esmentats quant a l‘accés lliure dels regidors i regidores a la informació, o als casos expressament autoritzats per l’alcalde o alcaldessa.

Art. 72 - Mitjans a disposició dels regidors i regidores

Els regidors i regidores municipals tenen dret a l‘accés als mitjans necessaris per a l’efectivitat de la seva participació en els òrgans municipals dels quals formen part. En especial, i en la mesura de les possibilitats de la Casa de la Vila, a disposar d’un lloc físic per desenvolupar les tasques pròpies del seu càrrec representatiu, així com una bústia, accés a les noves tecnologies d’informació i comunicació o qualsevol altre sistema per rebre la informació o despatx oficial que se’ls atribueixi. Com a mínim hi ha d’haver un despatx en alguna dependència municipal que pugui ser utilitzat conjuntament pels diferents grups municipals, i s’ha de treballar per crear les condicions que permetin disposar d’un espai propi per a cada grup municipal.

TÍTOL QUART: DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DE LA INFORMACIÓ ALS CIUTADANS I CIUTADANES

CAPÍTOL I: INFORMACIÓ CIUTADANA I MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS (Sumari)

Art. 73 - Normes generals

Tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret de participar en els assumptes municipals i d’ésser-ne informats en els termes previstos en les lleis.

Art. 74 - Objectivitat en la informació municipal

1. Els òrgans de govern municipal que promoguin o siguin els responsables de les diverses informacions o comunicacions institucionals als ciutadans i ciutadanes, han de vetllar perquè quedin suficientment reflectits els punts de vista expressats per l’oposició sobre els temes objecte de la informació, sempre que aquests punts de vista siguin rellevants o d‘interès públic.

2. S’entendrà complert aquest requeriment quan els grups municipals de l’oposició disposin d‘espais suficients per accedir als ciutadans amb els mitjans promoguts per l’Ajuntament.

Art. 75 - Procediment per obtenir l’accés a la documentació

1. La documentació relativa als acords o resolucions efectives dels òrgans de govern municipals s’ha de sol·licitar directament al secretari o secretària de la corporació. En la resta de casos, la informació es sol·licita a l’alcalde o alcaldessa, tinents i tinentes d’alcalde o regidors delegats i regidores delegades. Les esmentades autoritats poden autoritzar genèricament el personal de la corporació per lliurar als ciutadans la documentació al seu càrrec.

2. Sol·licitada la consulta, aquesta s’autoritzarà de forma immediata, o en un termini no superior a 10 dies hàbils, passats els quals, s’entendrà formalment concedida l’autorització si no hi ha resolució expressa.

3. La informació sol·licitada ha d’estar disponible per la consulta en un termini no superior a un mes. Quan la matèria sigui d’especial urgència, el termini serà de 10 dies hàbils.

4. L’eventual denegació de la sol·licitud haurà de ser motivada i justificada en algun dels supòsits esmentats expressament en la legislació aplicable o en aquest Reglament.

5. L’obtenció de certificats i còpies es regeix pel que s’estableix en els preceptes precedents, i restarà sotmesa a les taxes que corresponguin.

Art. 76 - Documentació de lliure accés

1. L’accés a la documentació històrica que es trobi a l‘arxiu central de l’Ajuntament, o en altres arxius definitius municipals, ha de ser autoritzada sense més limitació que la que es pugui establir en la legislació de desenvolupament de l’article 105 de la Constitució Espanyola.

2. Tanmateix, els ciutadans tenen dret, en tot cas, a accedir a la informació i documentació que els afecti directament i personalment, salvant en qualsevol cas els drets de tercers.

Art. 77 - Documentació restringida

L’Ajuntament ha de restringir l’accés dels ciutadans no afectats directament a la informació i documentació que pugui afectar la intimitat de les persones, i la que incorri en els altres supòsits esmentats en el títol II en relació amb la limitació del dret a la informació dels regidors i regidores municipals.

CAPÍTOL II: PARTICIPACIÓ CIUTADANA (Sumari)

Art. 78 - Sistema de participació ciutadana

L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha de fomentar la participació democràtica i la transparència en els assumptes públics locals. Aquest compromís expressa la voluntat de crear i consolidar un sistema de participació ciutadana adequat a la democràcia local de proximitat que reforci el dret constitucional a la participació ciutadana.

Art. 79 - Definició de procés participatiu

L’Ajuntament de Barberà del Vallès orienta les seves accions vers la participació, fent servir metodologies que permetin assolir processos participatius.

Es defineix com a procés participatiu aquell que integra necessàriament les fases següents:

a) Informació: difusió al conjunt de la ciutadania dels objectius del procés.

b) Debat ciutadà: promoció, mitjançant les metodologies adients, del diagnòstic, debat i propostes de la ciutadania.

c) Retorn: trasllat del resultat del procés a les persones participants i al conjunt de la ciutadania.

Art. 80 - Organització municipal

L’Ajuntament de Barberà del Vallès farà un procés d’adequació de la seva organització per afavorir la participació dels ciutadans i ciutadanes en la gestió municipal, facilitant i millorant els sistemes d’informació, comunicació i consulta dins l’àmbit de les seves competències.

Art. 81 - Entitats i ciutadania

1. L’Ajuntament de Barberà del Vallès reconeix la importància del teixit associatiu per aconseguir una societat participativa, i ha de fomentar l’associacionisme i els canals de comunicació i cooperació amb les entitats i amb els ciutadans i ciutadanes que vulguin participar en els assumptes públics.

2. L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha de mantenir un fitxer d’entitats locals que permeti conèixer la realitat associativa de la ciutat.

Art. 82 - Òrgans de participació ciutadana

L’Ajuntament de Barberà del Vallès pot crear organismes de participació i control ciutadà per acord de la majoria absoluta del Ple Municipal. Els consells de participació i les comissions ciutadanes que es creïn poden ser de naturalesa territorial o sectorial, amb caràcter estable o amb una comesa específica.

Art. 83 - Reglament de participació ciutadana

L’Ajuntament de Barberà del Vallès es dotarà d’un Reglament de participació ciutadana en què es desenvolupin els drets i institucions recollits en aquest Títol.

Diligència d’entrada en vigor. Aquest Reglament entrarà en vigor el dia següent de produir-se’n l’aprovació definitiva, sens perjudici de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

Diligència derogatòria. En entrar en vigor aquest reglament quedarà derogat, de manera automàtica, el vigent fins a aquell moment, aprovat en sessió plenària de 25 de juny de 1986.

Diligència d’aprovació. Aquest Reglament va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament, amb el quòrum previst en l’article 47.3 de la Llei 7/1985, de 23 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en la sessió plenària que es va fer el 28 de juliol de 2004; va ser exposat al públic durant el termini de 30 dies, mitjançant edicte exposat al tauler d’edictes municipal i publicat al Butlletí Oficial de la Província número 217, amb data 9 de setembre de 2004; el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4215, amb data 9 de setembre de 2004, i al Diari de Sabadell amb data 3 de setembre de 2004. Durant el període d’exposició pública no s’hi va presentar cap al·legació i, per tant, conforme a allò establert per l’article 49, últim incís, de la ja citada llei 7/1985, transcorregut aquest període, ha quedat aprovat de manera definitiva, sent el seu text íntegre publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 265, de data 4 de novembre de 2004.

Cosa que certifico, diligenciant tots els seus folis, a Barberà del Vallès, el 16 de novembre de 2004.

El Secretari Gral. Acctal.

Vist i plau l’Alcalde - President